jueves, 27 de octubre de 2011
martes, 25 de octubre de 2011
lunes, 24 de octubre de 2011
Para todos La 2 - Debates: La escuela inclusiva.
- A la carta
- > Televisión
- > La 2
- > Para todos La 2
- > Para todos La 2 - Debates: La escuela inclusiva (1ª parte)
- A la carta
- > Televisión
- > La 2
- > Para todos La 2
- > Para todos La 2 - Debates: La escuela inclusiva (2ª parte)
La mesa redonda sobre Educación se centra en uno de los grandes retos de todos los sistemas educativos del mundo: cómo favorecer la inclusión. En las aulas, inclusión significa respetar el derecho de niños y niñas a crecer y a recibir una educación de calidad en entornos de igualdad y de diversidad. Una diversidad que puede deberse a las diferentes culturas del alumnado, a sus diferentes capacidades o necesidades, a sus diversas pautas de comportamiento o a sus variados estilos de aprendizaje. Para conocer "la cara y la cruz" de la escuela inclusiva contamos con Ramon Barlam, Maestro con una amplia experiencia en la atención de alumnos con problemas de adaptación social y experto en los usos educativos de las tecnologías de la Información y de la Comunicación; Manuel Vázquez, Profesor de Pedagogía Terapéutica, Audición y Lenguaje, y orientador de secundaria, actualmente es Jefe del Servicio de Orientación Educativa y atención a la diversidad de la Junta de Andalucía; y Noemí Santiveri, Secretaria de la Plataforma Ciudadana para una Escuela Inclusiva, madre de un niño con necesidades especiales, y Profesora de Pedagogía Aplicada en la Universidad Autónoma de Barcelona.
Página 2 - Especial L.I.J. - Gemma Lienas, Care Santos, Jordi Serra i Fabra.
El presentador del programa, Óscar López, habla con los escritores Gemma Lienas, Care Santos y Jordi Sierra y Fabra sobre literatura infantil.
Muchas personas empezaron a leer con las adaptaciones de clásicos para niños. En este reportaje preguntamos a diferentes especialistas si son necesarias las adaptaciones, qué papel juegan en el fomento de la lectura y qué importancia tiene la ilustración en ellas.
El ratón, escritor de libros, Gerónimo Stilton comenta sus gustos y aficiones literarias.
Muchas personas empezaron a leer con las adaptaciones de clásicos para niños. En este reportaje preguntamos a diferentes especialistas si son necesarias las adaptaciones, qué papel juegan en el fomento de la lectura y qué importancia tiene la ilustración en ellas.
El ratón, escritor de libros, Gerónimo Stilton comenta sus gustos y aficiones literarias.
CONFERÈNCIA. Des de l’escola a la família, Gemma Lluch.
CONFERÈNCIA Des de l’escola a la família, Gemma Lluch from AEPV on Vimeo.
Escola de Pares i Mestres per la Lectura - 2008
Com involucrar els pares en les campanyes de promoció de la lectura. Este va ser l'objectiu fonamental de la conferència de la professora de la Universitat, Gemma Lluch. En primer lloc, Lluch va destacar algunes dades aparegudes en premsa sobre la lectura. Una de les qüestions més sagnants és la diferència que hi ha entre la realitat i el model ideal. És a dir, els pares li donen molta importància a la lectura, però després no la practiquen ni ajuden els fills a fer-ho. Fins i tot, gran part de la joventut ho veu com una obligació. Per este motiu la professora Lluch va apostar per un altre tipus de campanyes d'animació lectora que siguen més eficients. En concret, va explicar quins passos s'han de donar per elaborar un projecte d'estes característiques des de l'escola, que aconseguisca més resultats. Un projecte en el qual han d'estar tots implicats, que busque uns objectius a llarg termini i, sobretot, que tinga continuïtat. Gemma Lluch també va referir-se a algunes iniciatives interessants que es fan arreu del món per fomentar la lectura. Per exemple, el municipi lector, que es desenvolupa a Catalunya o les bebeteques de Bogotà, a Colòmbia. La conferència va finalitzar amb l’enumeració d’una sèrie d’actuacions polítiques, que en la seua opinió, cal exigir a les administracions.
Gemma Lluch, Universitat de València
Els docents de Primària i Secundària poden involucrar els pares en les campanyes de promoció de la lectura: repassarem activitats concretes que en l’actualitat es realitzen.
Bloc sobre Cultura, lectures i llibres per a infants i joves en català.
Currículum:
Professora i investigadora de la Universitat de València. Especialista en narratives infantils i juvenils i programes de promoció de la lectura. Assessora i coordinadora d’Espanya i Portugal del projecte d’investigació: “Lecto escrituras en la sociedad de la información. Por una alfabetización, clave de desarrollo social y la creatividad ciudadana” (CERLALC – AECI).
domingo, 23 de octubre de 2011
sábado, 22 de octubre de 2011
Aprender a conocer.
Creador online de gráficos con palabras:
http://www.wordle.net/show/wrdl/4284593/aprender_a_conocer
viernes, 21 de octubre de 2011
Poesia infantil i sordera.
Ens ha alegrat assabentar-se de la següent notícia: un grup d'investigadors de la Universitat d'Alacant ha dissenyat el primer Sistema d'Escriptura Alfabètica -SEA- que pot aplicar-se en un ordinador i que permet a les persones sordes traduïr obres literàries i documents al llenguatge dels signes. El SEA consisteix en la definició de signes per mig de símbols alfabètics.
El sistema s'ha dissenyat per a poder-se aplicar a totes les llengues de signes existents en el món, de les que hi ha 120 variants reconegudes -2 en Espanya-. Fantàstic!
Ara ja podem llegir a la Biblioteca de Signos de la Miguel de Cervantes, amb seu en la UA, molts d'aquests text. Dins de la secció de "Literatura" tenen un apartat especialment dedicat a la poesia. Una bona selecció de poetes i poemes que poc a poc va creixent. Un projecte innovador i solidari, aplicant les noves tecnologies a la comunicació i, en aquest cas, a la lectura lliterària. Els felicitem!
A més tenen un concurs de poesia, permanent, en LSE.
I al lloc Cuaderno de MariAngeles podem llegir un poemes infantils dedicats als xiquets sords:
Poema de la niña sin palabras
Tu boca sin palabras
Tu boca sin palabras
es una campana rota
es una flor desaromada
es una acequia sin agua
es un pájaro sin alas
es una estrella apagada.
Tu boca sin palabras
Tu boca sin palabras
es un reloj que no marcha
es una bandera mojada
una casa sin ventanas
una historia ya olvidada
un cuerpo sin su alma.
¡Ay, mi niña
¡Ay, mi niña
cómo me duele tu boca!
Tu boquita sin palabras
que me digan
lo que piensas,
lo que sientes,
lo que amas.
*
como hago con tu hermana.
Pero para vos, pequeña
no existen las palabras.
¿Cómo decir entonces
que había una vez una bruja muy, muy mala
que le dio a una princesa
una manzana envenenada?
¿Cómo puedo explicarte
que Ricitos se metió en una casa
donde vivían tres osos
y se tomó su sopa,
se sentó en sus sillas
y se durmió en sus camas?
¿Qué hago para decirte
que Caperucita a su abuela visitaba
y se salió del camino
a cortar unas flores
y que un lobo la espiaba?
No puedo contarte cuentos,
No puedo contarte cuentos,
pero me atrapa la magia.
Y quisiera ser un hada,
de esas que hacen
de un desierto una pradera lozana
para transformarte de silente princes
aen princesa de las palabras.
Y que tu boca me pidiera:
-Mami , más cuentos de hadas
y que tu oído me oyera:
- Uno más. Otros, mañana.
La il·lustració és de Cosei Kawa.
Fuente: bibliopoemes.blogspot.com
Inventem-se endevinalles rimades: activitat poètica a l'aula / Nos inventamos adivinanzas rimadas
Aquest bitxet no porta corona
i sempre vola d'ona en ona,
pels seus colors ens impressiona
i és molt saltirona.
Li agrada la poma?
(La papallona)
Quin animal rima amb plat, mag, invitat, malvat i ratllat? Quina flor rima amb avorrida, presumida, florida, divertida i pansida? Quin personatge de conte rima amb maduixa, fluixa, dibuixa, ahuixa i arruixa? Quin mariner aventurer rima amb sabata, pata, xata, xocolata i serenata? ...? Es preguntareu de què va el post. Molt senzill, es tracta d'inventar-se endevinalles rimades.
Primer pensem en l'animal, objecte, personatge, vegetal, etc. que volem dir i desprès busquem paraules que rimen amb la nostra paraula (us recordem que podem consultar els diccionaris de rimes). Una vegada tenim la llista ja podem muntar l'endevinalla. Per exemple:
Quin animal rima amb gol, cresol, perol, sol i bunyol?
(el caragol i també l'esquirol)
*
Quina fruita rima amb ballarina, cantarina, tarongina i no és prima?
(la mandarina)
O les podem fer d'una forma més elaborada com:
Quin animal és fica sempre un turbant,
va tot elegant
i li agrada ser un cantant elegant?
(l'elefant)
*
En quin conte surt una xiqueta
que porta una cistelleta
i es passeja pel bosc
tota rojeta?
(la Caputxeta)
*
Quin fruit sempre ens apanya,
es mengem amb molta gana
perquè la seua pell no ens enganya?
(la castanya)
En castellà, per exemple:
La vampiresa y la abadesa,
la princesa y la alcaldesa,
la condesa y la sastresa
todas comen en la...
(mesa)
Una vegada feta tota la col·lecció d'endevinalles podem editar-les, en suport paper o digital, i regalar-les als pares, o als companys d'altres cursos. Us animeu a endevinar?
La il·lustració és de Kaller Becker.
Fuente: bibliopoemes.blogspot.com
La capsa de la poesia: activitat per a jugar i crear poemes en classe / La caja de la poesía: crear poemas en el aula
Feia temps que no fèiem propostes per anar jugant i creant poemes. Hui volem proposar-vos crear la Capsa de la Poesia. És senzill: dividim la classe per grups i a cada grup li donem un llibre de poemes. Es fa la tria d'un poema i es trauen les paraules claus. Cada paraula s'escriu en targetes menudes de colors (cada grup tindrà un color diferent, així totes les paraules del grup s'escriuen en targetes del mateix color) i fàcilment, pel color, sabem a quin grup correspon la paraula que traurem). Cada grup escriurà 10 paraules -o siga, 10 targetes-.
Agafem una capsa (per exemple, una capsa de sabates o de folis) i la folrem. Fem un forat a la part superior, per tal que els xiquets i xiquetes puguen ficar la mà dins. Passarem la capsa per tots els grups i ficaran dins les targetes.
La capsa es sacseja i, una vegada ben mesclades les paraules, passem la capsa per cada grup. Un o més components del grup ficaran la mà dintre la capsa i trauran fins 10 targetes. Ho repetirem en cada grup. La mestra o el mestre escriurà a la pissarra (o pissarra digital), en columnes, totes les paraules que han sortit en cada grup (que segurament correspondran a poemes diferents i seran de colors diferents). Cada grup crearà un poema amb les paraules que li han sortit.
Per a finalitzar un representat de cada grup llegirà en veu alta el poema que hi havien triat al principi i algun altre llegirà el poema que ells han creat. Podem donar pautes per a la rima, estrofes, etc. Per exemple, en rima consonant i fent rodolins. Podem anar complicant-ho en funció a l'edat dels alumnes. Per als més menuts (per exemple, els de 1r. cicle d'Educació Primària), millor començar amb rodolins, o poemes de versos lliure, sense rima.
La mateixa activitat serveix per a tots els nivells educatius de Primària i Secundària. Per als d'Educació Secundària podem, a més, agafar poemes d'una temàtica determinada i que els versos que ells creen siguen de la mateixa temàtica: amor, violència, avorriment, amistat, escola, etc.
Us fiquem un exemple, agafant el poema Roses de Joana Raspall:
Roses
(Joana Raspall)
Al llit tinc llençols
estampats de roses;
roses mentideres
que no fan olor.
M'adormo evocant
belles primaveres
i els somnis se m'omplen
de llum i color.
Paraules: llit, llençols, roses, olor, belles, primaveres, somnis, llum, color, mentideres
Nou poema:
Somis de llum
a la nit.
Olor de roses
al llit .
Belles i mentideres
primaveres.
Embolic de colors
al meus llençols.
Es de nit,
toca somiar.
Si ho mesclarem amb un altre poema, seria així, per exemple -amb els versos A poc a poquet-:
A poc a poquet
(Joana Raspall)
A poc a poquet,
sortirà la lluna
sense fer soroll
per no despertar
les flors adormides.
Ara estan cansades
de tant que han florit.
Demà les veurem
fresques i oloroses
obrint les corol·les
per saludar el sol
i rebre visita
de les papallones.
Ara... bona nit!
Paraules: lluna, flors, florit, fresques, oloroses, corol·les, saludar, sol, papallones, nit
Nou poema:
La lluna i el sol
se'n van a dormir
es tanquen les flors
que ja és de nit.
Pel dia desperten
amb vestit florit
fresques i oloroses
corol·les al pit.
I les papallones
saluden el dia
jugant rialleres
amb les flors matineres.
Serà un bon dia
de flors i poesia.
Imagineu-se que "una mà innocent" d'un dels grups trau de la capsa aquestes paraules del dos poemes -que com hem dit abans s'han de ficar junt a la capsa i barrejar-se-: llit, roses, olor, belles, primaveres, color, lluna, flors, sol, papallones.
Nou poema:
La llum de la lluna
de roses fa olor
i deixa color
al llit del gran sol.
Les papallones
totes molt belles
de primavera
omplin la nit.
A l'altre grup sortirà un nou poema amb les paraules que resten. És el mateix si hi ha quatre cinc o sis grups, perquè cadascú d'ells trauran 10 paraules. Es sorprenent com tot canvia i com es motiven per crear nous poemes. La imaginació poètica dels alumnes és infinita, tan sols necessiten petites pautes que els ajude a prendre forma, com és el cas d'aquesta activitat.
S'animeu a jugar amb la capsa de la poesia? Ens enviareu els poemetes nous que us surten? Animeu-se!
Rodolins amb qüestions: activitat per jugar amb la poesia / Pareados con preguntas: actividad para jugar con la poesía
La curiositat dels xiquets i xiquetes no té límit. Tot ho pregunten, tot s'ho qüestionen. Fomentar aquesta curiositat és fonamental per desenvolupar la imaginació, l'esperit científic, el ser crítics. Doncs... us proposem una activitat en que podem unir poesia i curiositat: fer rodolins amb preguntes. És una activitat poètica senzilla, com totes les que us suggerim.
En primer lloc proposem a la classe que vagin dient preguntes, sense cap personalització, i les escrivim a la pissarra: on va...? d'on ve...? què fa....? què menja....? qui parla...? etc.
Una vegada que ja les tenim triem un tema, per exemple personatges de contes, i fem també un llistat a la pissarra (podem triar animals marins, alumnes del col·le, personatges de pel·lícules, etc). Després, tan sols ens resta incloure els personatges en les preguntes que hi tenim i contestar la pregunta formant un rodolí. La contestació pot ser tot lo absurda que vulguem. A casa podem jugar igual, sense pissarra i amb els pares.
On va el llop?
A pixar en un xop
D’on ve la bruixa?
De dins la maduixa
Què fa el gat amb botes?
Ajudar a l'aplegapilotes
Què porta la Ventafocs?
Un vestit antixocs
Amb que juga la Caputxeta?
A botar la cordeta
En què vola Dràcula?
En una vermella espàtula
Què regala Rinxols d'Or?
Un pastís d'amorque surt d'un extintor
Per què riu el nan mudet?
Pèrque li han donat un beset
Cóm és de gran el palau del príncep blau?
Petit, rodó i un poc abotifarrau
Etc….
En fiquem un quants en castellà amb personatges monstruosos:
¿Cómo es el hombre lobo?
Grande, peludo y un poco bobo
¿Qué mira el fantasma del castillo?
Como se come la luna un bocadillo
¿A qué hora sale a pasear el coco?
A las doce y un poco
¿Cuándo se ríe el abominable hombre de las nieves?
Cada vez que conversa con Blancanieves
¿Qué zapatos lleva el hombre invisible?
Dos zapatos rojos de marca reconocible
Etc.
Es tracta de tenir un poc d'imaginació i fantasia, bon humor i un poc de rima (i si aquesta es bloqueja podeu consultar el diccionari de rimes, tan en català com en castellà o en gallec) i... segur que us surten un poemes xulíssims. Amb totes les contestacions poètiques podem fer un poema col·lectiu de la classe o que cada xiquet/a se n'invente un. És senzill així que us animem a crear-ne.
Passeu-ho bé!
Font: bibliopoemes.blogspot.com
jueves, 20 de octubre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)